Neix a Barcelona l’any 1983. Des de sempre se sent atreta per la música i és que…qui hagués renunciat a escoltar el Rèquiem de Mozart, que tan li agradava al seu pare, mentres cremava la fusta a la llar de foc del menjador?
Però no és fins als 10 anys quan la Laura trepitja per primera vegada una escola de música, on inicia els estudis de violí. Uns anys més tard continua la seva formació al Conservatori Superior de Música de Barcelona fins que un dia es planteja el fet d’estudiar la viola, un instrument no massa conegut, però d’un timbre i una calidesa extraordinària i, per si això fos poc, amb molta més sortida professional! Així que l’any 2002 decideix traslladar-se al Conservatori Professional de Badalona per obrir-se doncs un nou camí en la música, un camí que la porta l’any 2003 a iniciar els seus estudis superiors a l’ESMUC, on continua la seva formació amb el violista Ashan Pillai. Al mateix temps rep classes de música de cambra de coneguts professionals com el Quartet Casals i Charles Tunnell, i és d’aquesta experiència d’on finalment es forma el Quintet Klimt, amb el qual actua a diverses sales d’arreu de Catalunya, entre les quals cal destacar la Sala Oriol Martorell de l’Auditori de Barcelona. Paral.lelament la Laura comença a endinsar-se dins el món de la música antiga treballant amb professors com Pablo Valetti i Lorenzo Coppola entre d’altres.
Ha participat en joves orquestres com la JONC, la JONDE, l’Orquestra Athenea, la IRO, ... I professionalment col.labora amb l’Orquestra de l’Acadèmia del Gran Teatre del Liceu, l’Orquestra de Cambra de Vila-seca, l’Orquestra Julià Carbonell de les Terres de Lleida, ...
Actualment compagina els seus estudis amb la docència, intentant despertar l’interès per a la viola a petits músics!
Barcelona / Dimarts 12 de Juny 19:00h: Concert del Quintet Klimt. Auditori de l'Sgae
Barcelona / Dijous 21 de Juny 18:00h: Concert de l'Orquestra Simfònica de l'Esmuc. Sala de Cambra de l'Auditori
Benvolguts artistes i cradors, músics i pensadors, poetes i trapezistes!
La música és la vida, forma part de nosaltres, de les nostres vivències, dels nostres records. Si mirem enrere molt sovint visionem aquells moments claus de la nostra existència amb una música de fons. Els moments que vivim, sovint, tenen una banda sonora inclosa.
Barcelona viu un bon moment pel que fa al nivell artístic dels creadors, música tradicional, música clàssica, jazz, música electrònica, l’indie, el mestís…i tants i tants tipus de música que cada dia obtenen el reconeixement del públic i dels crítics, però cal, encara, un impuls més fort des de les institucions, des del Departament de Cultura per assolir i donar el prestigi que la musa musical es mereix.
Jo ara mateix no estic desenvolupant cap faceta artística, però la duc a dins, esperant que arribi el moment just per sortir enfora…tot arriba! però em sento artista, la meva sensibilitat doncs vers el món de l’art és molt gran i recolzo totes les iniciatives de les diferents disciplines artístiques.
Endavant doncs amb el Quartet Klimt i endavant amb la música. Un blog molt interessant!
Un bes Laura!
Gemma R.
Un blog molt elegant, sí senyora
Espero que el vagis omplint i ens informis, sobretot si necessites gent per algun bolo xDD
salut!
Laura!!! Quina web més maca!!! Ja tinc ganes de veure’t a tu i a la resta de companyes de conservatori. Sembla mentida, tants anys juntes estudiant i compartint tantes coses i tant de temps separades justament per tant d’estudi i feina. Guapa, cuida’t molt i t’envio un petonet molt gran i una abraçada molt forta.
Fins aviat (espero)
Per cert, llegint aixo que tens a la dreta…
El Farinelli aquest que expliques … la veritat que se’n podria haver estat de tocar-li res al Felip Quint aquest… pel que va fer aquest monarca, potser millor que li hagues agafat la depressio 25 anys abans i no ens hagues ocupat… pero aixo ja so figues d’un altre paner, i no te res a veure amb la musica…
siau
Ole! Ole! i Ole!
M’ha encantat el teu “espai”; molt sobri i elegant, però també molt proper i, sobretot humà, (valor que es troba a faltar en els temps que vivim…!).
Després de llegir i curiosejar per aquí m’han entrat ganes de “culturitzar-me” una mica més i escoltant-te serà una molt bona manera!
Tinc ganes que sigui ja el dia 12 per venir-vos a escoltar a l’Auditori de l’SGAE (és així oi?)
Molta merda i mil petons!
(Íngrid)
i com serien les nostres vides si…
… visquéssim en una altra ciutat
… no haguéssim conegut a aquella persona
… haguéssim triat l’altra carrera
… no haguéssim escoltat aquella veu
… haguéssim nascut deu anys abans
… no parés mai de ploure
… tinguéssim una màquina del temps
… no poguéssim llegir allò que volem
… les fronteres fossin infranquejables
… ningú ens escoltés quan ho necessitem
… o no tinguéssim la nostra estimada corda do?
Una abraçada molt forta*
(i què seria de la meva vida sense el programa Erasmus…;)
Hola Laura! M’ha agradat molt l’estètica del blog!
Així que tingui una miqueta més de temps t’enviaré cosetes. Per cert, jo també m’he llegit “Las voces del desierto”, ja en parlarem. Petons!
Hooooola Laura!
Muy bonito el block, sí, sí. Ya sabe, señor profesor estirese y pongale un 10 a la niña que se lo merece!
Oye, me lo sigo mirando más adelante que parece que aquí hay que mucho que leer… besitos.
PD: Que tal ayer en el nick???
ben trobada l’estètica del blog, tot s’ha de dir!
Moltes gràcies per linkar els sidokus des del teu web. Elegant i seriós, com la viola.
DAVID PUERTAS
Ei molt maco el bloc!!
Què seriem sense la música? Eh? Eh? Jeje.
Endavant!